Les bandes terroristes d'Al-Julani insulten la família d'un recluta sirià assassinat

A Síria, ni tan sols la santedat de la mort es va salvar de la seva brutalitat...

Quan una ànima és presa, la seva família pensa que la tragèdia ha arribat al seu límit, que el dolor s'ha instal·lat als seus límits, però hi ha qui no es conforma amb matar, sinó que s'alimenta de tristesa, gaudint d'esquinçar cors fins i tot després de la partida.

En una escena plena de brutalitat i mancada de tot significat humà, membres de les bandes terroristes Al-Julani van contactar amb els familiars d'un dels reclutes des del seu telèfon personal. La trucada no va ser per informar-los de la seva lesió amb dignitat, sinó amb una veu que desbordava burla i amb paraules que feien pudor d'insult, com si la mort no fos suficient, i com si la bala que va ser disparada al cos hagués d'anar precedida per una altra que esquincés les ànimes dels qui l'estimaven.

Quan la mort deixa de ser una fi per convertir-se en una eina d'humiliació, i quan la pèrdua esdevé una daga clavada al pit dels vius, ens adonem que ens enfrontem a una salvatgia i una barbàrie sense límits.

Ni tan sols la mort es va salvar de la seva crueltat…

Quan es perd una vida, el dolor hauria d'acabar, però alguns van més enllà: alimentar-se del dol.

En una acció brutal, Hayat Tahrir al-Sham va trucar a la família d'un soldat assassinat per burlar-se'n, com si una bala no fos suficient, afegint insult a la injúria.

Quan la mort esdevé una arma d'humiliació, exposa la veritable salvatgia.